La vegetació d’ara fa un milió d’anys

Durant els períodes del Plistocè, caracteritzats per etapes de fred rigorós, la vegetació a Europa va comptar amb una aparença alpina, amb espècies com ara els salzes, els avets, els pins, els bedolls, els arbocers, etc.

Als períodes càlids la flora varia a espècies com ara l’avet vermell, el boix, la figuera, la noguera, el roure, etc. De totes maneres, amb aquesta divisió entre entorn fred i càlid, no tenim suficient per definir la vegetació d’aquests períodes.

Fulles de salze.

La presència o absència de neu —en condicions de temperatura similars— va permetre la vida —i també va fer-la impossible— per a determinades espècies de plantes. D’aquesta manera, plantes de clima àrtic moririen en zones temperades durant l’hivern en cas de no haver-hi neu, pel contrari, però, plantes de clima càlid podrien suportar grans èpoques de fred intens en cas de trobar-se protegides per una capa de neu.

D’aquesta manera, en el nostre territori, ara fa aproximadament un milió d’anys, predominaven en ambients típics de clima sec, espècies com ara el roure, l’alzina i l’olivera silvestre, mentre que en els climes humits predominaven els faigs, les nogueres i els bedolls.