La vegetació i especialment la fauna, han sofert variacions en la seva localització geogràfica, gràcies a les extincions i a noves incorporacions.

Durant les èpoques glacials les faunes polars descendeixen en latitud, i durant els períodes interglacials les faunes subtropicals es dirigeixen cap al nord.

D’aquesta manera l’estudi dels diferents tipus de fauna i vegetació permet caracteritzar les variacions climàtiques.

En determinades zones d’Europa es pot observar una alternança en l’aparició de faunes fredes i càlides que caracteritzaran els moments glacials i interglacials.

Durant gran part del Plistocè inferior, el nostre continent era un indret amb una gran riquesa ecològica, amb abundants animals i plantes que a la vegada eren l’aliment dels depredadors. Es tracta d’un moment interglacial, amb un clima benigne, amb fauna i vegetació pròpies d’ambients càlids.

Els primers homínids arriben a Europa meridional fa un milió i mig d’anys; establint-se en un entorn variat, composat de praderies i de zones de bosc, i compartint l’espai vital amb rinoceronts, bisons, ossos, elefants, cavalls, etc.