Fauna posterior del Plistocè: els homínids

Aquesta composició faunística va romandre relativament estable a l’àrea del Mediterrani fins al Plistocè mitjà, ara fa uns 800.000 anys.

La majoria d’aquestes espècies són substituïdes per altres procedents majoritàriament d’Orient Mitjà, de la part occidental d’Àsia, i d’Àfrica.

Arriben els primers cavalls moderns, les hienes tacades actuals, porcs senglars i ossos. Els tigres dents de sabre són substituïts per altres membres del gènere Panthera (lleons i lleopards).

Homo antecessor evoluciona primer cap a Homo heidelbergensis i posteriorment cap a Homo neanderthalensis.

El clima cada vegada és més variable i més dur i els dipòsits d’ossos —que abans apareixien a les vores dels rius i dels llacs—, ara es concentren cada vegada més a les coves, refugi de hienes i dels nostres avantpassats.